Per tal de facilitar tot el possible la comprensió de l'atletisme de cecs i deficients visuals ens disposem, mitjançant unes breus explicacions, a desenvolupar les diferents categories així com les possibles adaptacions a les quals s'ha hagut d'arribar al llarg del temps per, cada vegada més, assemblar-lo al màxim a l'esport de vàlids.

La classificació de les categories es realitzarà en funció del grau de visió de l'atleta; així doncs, ens trobem amb tres classes B1, B2 i B3. Aquesta classificació l'aplicarem sempre a competicions que únicament siguin campionats de cecs o deficients visuals, mentre que en el cas de campionats amb altres discapacitats, com per exemple unes paralimpiades, els B1 passen a ser T11, els B2 són T12 i els B3 corresponen als T13 en el cas de les curses, F11, F12 o F13 en el cas dels concursos i p11, p12 i p13 en el cas del pentatló.

B1: Atleta cec o amb visió molt reduïda, el qual necessita l'ajuda d'un guia per a la pràctica de qualsevol prova.

B2: Atleta que disposa d'un major grau de visió que li permet valdre's per sí mateix/a a l'hora de portar a terme la pràctica de qualsevol prova, encara que pot sol·licitar l'ajuda d'un guia sempre que ho consideri oportú.

B3: Atleta amb un grau de visió major al dels atletes B2, però sense arribar a tenir un 100 d'aquesta. 

Diferències i similituds 

CursesLes adaptacions en el tema de les curses les trobem a l'hora de formar una sèrie de B1 o B2 a les quals només participaran 4 atletes. Això és conseqüència del fet que necessitarem dos carrers per a l'atleta B1 ja que necessita l'ajuda d'un guia, això tenint en compte que la pista disposi de 8 carrers; en el cas que en tingués 6, les sèries es compondrien de 3 atletes B1 amb els seus respectius guies. Tots els atletes B1 han de córrer amb un antifaç o amb unes ulleres que estiguin totalment tapades, és a dir, no pot veure's gens. D'altra banda, la majoria dels atletes cecs corren units amb els seus guies mitjançant una corda, encara que hi ha altres mètodes menys usats. El cas dels atletes B2 seria igual al dels B1, independentment de si l'atleta sol·licita guia o no, ja que es considera que a causa del seu grau de visió, per seguretat ha de deixar-se un carrer lliure entre atletes. És en la categoria B3 on no existeix cap tipus d'adaptació, sent les sèries iguals a les dels atletes vàlidsVeure exemple de carrera B1 - Veure exemple de carrera B2

 

 

Salts: Tant a les disciplines de salt de llargada com al triple salt, l'única diferència la trobem a la taula de batuda. Mentre que els atletes sense discapacitat disposen d'una taula de 30 centímetres (dels quals 20 cm són vàlids i els últims deu serien nuls) per l'ample del carrer, mentre que tant per als atletes B1 com B2 aquesta taula serà d’1 metre per l'ample del carrer. Aquesta taula es marcarà amb calç blanca de manera que a l'hora de la batuda quedarà marcada la petjada de l'atleta, sent doncs un salt real ja que s'amidarà des de la petjada marcada a la taula. Igual que a les curses, els atletes B3 no necessiten cap adaptació. Respecte als B1, podrien comptar amb dos ajudants a la pista: un que es posarà a la zona de batuda, qui serà el qual guiï a l'atleta durant la cursa del salt, i una segona persona que li indicarà el lloc des d'on ha de començar la cursaVeure exemple de salt B1 - Veure exemple de salt B2

 

Llançaments: Són les proves a les quals menys diferències podem trobar en relació amb les dels vàlids. L'única diferència que podem trobar-nos pel que fa als atletes olímpics és que tant els B1 com els B2 poden comptar amb l'ajuda dels entrenadors per orientar-se a la zona de llançaments.

Relleus: Avui dia és una prova que es desenvolupa igual que la dels atletes sense discapacitat. L'única norma que ens podem trobar diferent als atletes olímpics és que l'equip ha d'estar compost obligatòriament per un atleta B1 i un altre B2.

Els esportistes cecs i deficients visuals no poden realitzar totes les proves de l'ampli ventall de què disposa la IAAF, aquestes proves són: les de tanques, el 3000 obstacles i el salt de perxa.

Evolució de les competicions

L'atletisme de cecs i deficients visuals ha anat evolucionant a poc a poc fins a avui dia que es realitza de la forma més semblant a l'atletisme de vàlids.

Fa anys els atletes de la categoria B1 corrien els 100 metres llisos sols, és a dir, corrien sense guia i disposaven de tots els carrers de la pista per a ells . Eren guiats mitjançant la veu per dos entrenadors, un que es posava a la meitat del 100 i un altre se situava a la meta. A més, en cap cursa se sortia de tacs. Avui dia les curses de 100 metres es realitzen com hem explicat més amunt.

Respecte als salts horitzontals, anys enrere els B1 saltaven sense carrera, és a dir, a peus junts. Però s'ha anat evolucionant fins arribar a realitzar els salts de forma normal.

Les proves que més passos han donat fins arribar a realitzar-se com els esportistes olímpics han estat les dues proves de relleus. Als orígens, es deixaven 20 metres de zona a la qual dos dels components havien de romandre dintre un instant (no portaven testimoni). L'any 1995, la zona es va reduir a 10 metres, va quedar d'aquesta forma com la zona dels atletes olímpics, però l'execució va seguir essent la mateixa. A partir de l'any 1999, enlloc que els atletes romanguessin en un determinat moment els dos dintre de la zona, havia d'haver contacte entre els rellevistes dintre de la zona. A partir del 2002 ja es va començar a realitzar amb testimoni, desenvolupant-se com un relleu normal.

D'altra banda, totes les regles es regeixen pel reglament de la IAAF.

Imatge on apareixen els logotips dels patrocinadors MANXA, La Finestra sul Cielo i JPS English School que ja s’han afegit al Projecte XP i Paralímpicos com a estament oficial.